L’albendazol i el mebendazol són medicaments d’ús comú per tractar infeccions parasitàries, especialment infeccions helmíntiques. Tot i que els seus mecanismes d’acció són similars, difereixen en l’estructura química, l’espectre farmacodinàmic, l’abast d’ús i els efectes secundaris. Aquí teniu una comparació entre tots dos:
Estructura química:
L’albendazol i el mebendazol són compostos benzimidazol, però les seves estructures moleculars són lleugerament diferents, cosa que afecta el seu metabolisme i l’activitat en el cos.
Espectre d'eficàcia:
L’albendazol té un ampli ventall d’eficàcia i pot tractar una varietat d’infeccions parasitàries, inclosos els tènics, els cucs rodons, els cucs de ganxo, etc. També es pot utilitzar per tractar algunes infeccions paràsites de teixit, com la neurocistercosi (infecció per cisticercus de taenia soli al cervell). L’albendazol és sovint preferit en els casos en què les infeccions parasitàries s’han estès a diferents teixits o òrgans, cosa que la fa més versàtil en el tractament sistèmic.
El mebendazol s’utilitza principalment per tractar els cucs intestinals, especialment les infeccions parasitàries intestinals com ara cucs rodons, cucs de ganxo i cucs de Whipww, i el seu espectre farmacodinàmic és més estret que el d’albendazol.
Absorció i biodisponibilitat:
L’albendazol és relativament lipofílic (soluble en greixos), de manera que s’absorbeix millor al tracte gastrointestinal i es converteix en el fetge al seu metabolit actiu, albendazol sulfit, que actua com a antiparàsit.
El mebendazol està mal absorbit al tracte gastrointestinal i sol roman a l’intestí per treballar. La seva absorció es pot millorar prenent-la amb un àpat amb greixos alts, però la seva biodisponibilitat global és inferior a la de l'albendazol.
Efectes secundaris i seguretat:
Els dos fàrmacs poden causar efectes secundaris similars, com el dolor abdominal, la diarrea i les nàusees. No obstant això, l'albendazol pot tenir efectes secundaris més greus a dosis més elevades, sobretot quan es tracta d'infeccions sistèmiques (com la neurocistercosi), que poden afectar el fetge o la medul·la òssia. Sovint es requereix un seguiment minuciós quan s’utilitza albendazol per a un tractament a llarg termini.
El mebendazol és generalment ben tolerat i segur per als nens, sobretot quan es tracta de paràsits intestinals comuns. Sovint s’utilitza tant en nens com en adults a causa del seu perfil de seguretat.
Àmbit d'ús:
L’albendazol s’utilitza per a una gamma més àmplia de tractaments i pot tractar tant infeccions parasitàries intestinals com infeccions paràsites de teixits, com la cisticercosi, la neurocistercosi i l’equinococcosi. Es considera un medicament ideal per tractar infeccions parasitàries més complicades i greus.
El mebendazol s’utilitza principalment per tractar infeccions de cuc intestinal, com ara ascariasi, enterobiasi, malaltia de cuc de ganxo, etc. S’utilitza habitualment en el tractament d’infeccions simples i localitzades.
Cicle de tractament:
El cicle de tractament de l’albendazol pot ser més llarg, especialment per a infeccions parasitàries de teixit, que poden requerir medicaments repetits. Per a infeccions greus, el tractament pot durar setmanes o fins i tot mesos, amb dosis de seguiment segons sigui necessari.
El mebendazol sol tenir un cicle de tractament més curt, sovint una sola dosi o presa en pocs dies, segons el tipus de paràsit. Això fa que sigui una opció més fàcil per a infeccions paràsites més rutinàries.
En resum, l'albendazol és un fàrmac antiparasític d'espectre ampli que pot tractar les infeccions paràsites intestinals i de teixit, té una millor absorció i sovint s'utilitza per tractar malalties parasitàries més complexes. El mebendazol s’utilitza principalment per tractar infeccions parasitàries intestinals, normalment té menys efectes secundaris i és adequat per a nens. L'elecció entre tots dos s'ha de determinar segons el tipus d'infecció específic, la seva gravetat i l'estat del pacient.
